PRINCIPI I FINAL D'UNA IL·LUSIÓ

Els vint-i-quatre aventurers del Cami del Roseta'20

Sí, avui havien de marxar! 

Aquesta és la realitat, en poques hores aquest il·lusionat grup de noies i nois havien d'agafar el tren per iniciar el seu Camí del Roseta.

Han estat mesos d'espera, fins i tot alguns ho esperaven des que van entrar al centre, ara ja fa tres anys, però enguany no ha estat possible. Molts dies de trobades, molts dies de preparatius, fins i tot ja tenien  els bitllets a la butxaca, semblava que tot estava a punt, que ja ho tenien tot coll avall i que, a les 21.03 hores, d'avui divendres, s'embarcaven al Tren Hotel i que, després de dotze hores, just arribant a Sarria es plantaven davat del seu particular repte dels 115 quilòmetres per arribar a Santiago de Compostel·la..

Però un petit virus, maliciós i malvat, els ha esguinçat les il·lusions quan els haguerem de dir que el Camí del Roseta 2020 es cancel·lava.

No patiu, no us desespereu, El Camino està allí, us esperava i us continuarà esperant per oferir-vos la seva força i la seva saviduria. No perdeu mai la il·lusió, ara no pot ser, però un demà sempre és possible.

EPÍLEG

11/04/2019

Ara ja està, ja estem de tornada! 

En un tres i no res ja ha finat aquesta setmana d’aventura. Vam marxar amb un grapat de nois i noies il·lusionats davant aquesta experiència, i ara tornem amb un grup de noies i nois amb ganes de seguir viatjant, de seguir coneixent món i  amb curiositat per tot allò que està passant al nostre entorn.

I és que en el fons tenen curiositats, moltes curiositats. I ho diem des de la nostra pròpia experiència ja que s’han passat una setmana fent-nos preguntes, centenars de preguntes. 

El “profeeeee” és el mantra que més hem hagut de sentir, i hem passat dels:

          profeeeee, falta molt per arribar?

          profeeeee, que em fan mal els peus!

als nous,

          profeeeee, ja portem 20 quilòmetres, això està fet!

          profeeeee, em fam mal els peus, però vull seguir caminant!

Però també he hagut de respondre a centenars de qüestions més profundes:

          profeeeee, per què aquest boscos són tan verds?

          profeeeee, per què els arbres estan tan arrenglerats?

          profeeeee, per què hi ha tantes vaques?

o, senzillament respondre a situacions que, emocionalment, els afecten moltíssim.

Han estat sis dies junts, unes 150 hores que constant contacte que, entre moltes altres coses, ens han permès conèixer-nos una mica millor i, per a ells i elles, créixer com a persones en molts aspectes que, el Camino, els ha ofert aquests darrers dies.

I ja està, fins aquí el Camí del Roseta 2019! Ha estat un veritable plaer poder compartir aquesta nova experiència amb tots vosaltres.

Gràcies Carlos, Dani, Álex, Aida, Víctor, Lia, Alejandro, Marta, Rodrigo, María, Arnau, Nuria, Manu, Judit, Joel, Denis, Melody i Víctor!

Moltes gràcies a vosaltres i a les vostres famílies per haver confiat en nosaltres! 

L'Equip Camí del Roseta 2019

Gina, Gregori i Jordi

EPISODI V, d'O PEDROUZO a SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (20 km)

10/04/2019

Ja hem arribat a Santiago, semblava que mai ho aconseguiríem! 

I ho diem, no pels 115 quilòmetres que calia superar, ni per la pluja que ens ha complicat les caminades de tres dies, ni per les llagues dels peus, que per sort han estat poques, sinó per la suma de totes aquestes circumstàncies, i d’altres afers sobre vinguts, que han fet d’aquest Camí del Roseta una mica més complicat de gestionar.

Malgrat tot, però, ho hem aconseguit! Hem repetit victòria! Hem arribat tots a Santiago gràcies als nostres acolorits peus.

Tot i que aquesta darrera etapa és la més desafortunada de totes, ja que la part final del trajecte perd l’encant dels boscos de roures, d’eucaliptus, de faigs, que ens han estat acompanyant aquests darrers quatre dies, l’entrada a la ciutat de l’Apòstol sempre té un component especial d’emoció i de moviment energètic interior. Enfilar els carrers de la vila fins trobar-nos la Porta do Camiño, indret per on accedim al nucli històric i monumental. Seguir per la plaça Cervantes, amb els seus porxos plens de parades de llibres de vell, per acabar baixant per la rua Da Acibechería fins la plaça Da Inmaculada, és el preludi del gran moment. És l’avantsala de l’instant més emocionant de tot l’esforç abocat les darreres jornades. Endinsar-se per sota les centenàries pedres del l’Arc de Palau, amb la música de gaites com a melodia de fons, és el moment més sublim que es pot esperar. I s’accedeix a la plaça, la plaça de l’Obradoiro, lloc d’inici de la nostra il·lusió alhora que és el final de la nostra aventura.

Fins aquí el nostre viatge. Fins aquí la nostra aventura. Fins aquí aquest projecte. A partir d’ara haurem de ser nosaltres qui decideixi, individualment, quins seran els nous camins a trepitjar, quins seran els nous destins a descobrir, quines seran les aventures que voldrem viure, i quins seran els destins de les nostres vides.

A tots plegats, als 18 aventurers/es que heu participat d’aquesta experiència, només ens cal dir-vos gràcies, moltes gràcies per haver-nos deixat experimentar plegats les vostres ganes de viure el Camí del Roseta 2019.

I a tothom que ens heu seguit per aquest blog, també volem donar-vos les gràcies pel temps que heu compartit amb nosaltres.


Santiago de Compostel·la, 10 d’abril de 2019

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019

EPISODI IV, d'ARZÚA a O PEDROUZO (19,1 km)

09/04/2019

Episodi IV – d’Arzúa a O Pedrouzo

Després d’una nit com a casa, sortim d’Arzúa amb un sol tot i que els núvols estaven en presents al nostre voltant i, com no, ens han acabat acompanyant i mullant una bona part del camí d’avui. Ha estat com un joc constant, ara plou, ara fa sol, ara torna a ploure i després una bona estona de sol. Però val la pena gaudir d’aquest acompassat ball entre el Sol i la pluja, ja que el paissatge bé que s’ho val! Uns impressionants boscos d’eucaliptus, roures i faigs, amb un dens sotabosc, fan de la caminata un espectacle absolutament irrepetible. Una experiència molt recomanable, com a mínim un cop a la vida!

Ja estem a la demarcació d’A Corunya, fet que es nota per la major freqüència de llogarets i construccions més modernes. Cases rurals, segones residències, explotacions agràries més modernes, són mostres del major desenvolupament econòmic d’aquesta zona.

Hem anat fent, sense presses, per tant per fer els 20 quilòmetres hem estat més de 8 hores. No cal còrrer, el camino està allí hi porta centenars d’anys expectant, esperant-nos per donar-nos la seva saviduria.

I finalment arribem a O Pedrouzo, un poble ple d’alberg ja que es tracta del final de la darrera etapa abans d’arribar a Santiago. Ara ja estem, vint quilòmetres més i acabem aquesta nova aventura del Camí del Roseta.

Demà s’acaba!

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019

EPISODI III, de PALAS DE REI a ARZÚA (28,8 km)

08/04/2019

I un dia més de pluja! No molt intensa, però al cap i a la fi, pluja que ens fa encara més dur el camí de cada etapa. Malgrat tot, els nostres ànims encara estan força alts, cansats però amb ganes d’assolir la fita que ens hem marcat: arribar a Santiago de Compostel·la.

Hem sortit de Palas de Rei a les 10, ja que és complicat gestionar tot l’equip, i d’entrada no plovia i el cel estava obert i blau. Comencem a caminar, cansats

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019

EPISODI II, de PORTOMARÍN a PALAS DE REI (25 km)

07/04/2019

I hem arribat a Palas de Rei, i hem arribat ben xops!

Tot i que el dia ha despertat amb sol, l’hem acabat amb una pluja intensa que ens ha calat fins el moll de l’os.

Hem sortit de Pormarin prop de les 10 del matí, ja veieu que ens ho prenem amb calma, creuant el Miño i enfilant camí per la muntanya de San Antònio. És un quiometre d’ascens fins que comença a planejar a cim on el camí és vorejat per ponts i extensos prats ben verds per la puja del dia anterior.

Avui el camí es fa una mica cansat, massa carretera i massa asfalt, tot i que en alguns trams diverses tanques de pins aïllen al caminant de soroll del trànsit. Són prop de set quilòmetres fins arribar a la zona de descans on hem pogut esmorzar, és d,agrair trobar espais com aquest, amb bancs i taules per poder descansar una estona i menjar  l’entrepà tranquil·lament.

I calia agafar forces ja que a uns centenars de metres hem arribat a Gonzar, un llogaret de prou feines un centenar de veïns i, des d’aquí hem enfilat una costeruda pista fins a Castromaior. 700 metres de pujada que ens ha fet patir de valent! Però, malgrat l’esforç la visita ha estat molt instructiva, el fet de veure en viu allò que estudien a l’aula és molt més interessant!

Després de la visita, se’ns ha fet una mica tard, hem anat directe a retrobar-nos amb el camí fins arribar a Vendes de Narón, on hem fet un descans per dinar i recuperar forces.

Un cop dinats, ens comença a ploure! Quin mal moment hem passat veient com el bon temps del matí es perdia entre les gotes de pluja que, subtilment, anaven incrementant la seva freqüència i intensitat.

Seguin camí fins a Ligonde i parem poc, la pluja cada cop més persistent ens impulsa a voler arribar d,hora a Palas de Rei.

Finalment ho hem aconseguit, i a quarts de sis de la tarda hem assolit el nostre destí: Palas de Rei, mai ens havíem alegrat tant de veure un poble!

I demà, més!,,

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019

EPISODI I, de SARRIA a PORTOMARÍN (22,4 km) segona part

06/04/2019

El camí és senzillament encantador, amb una fort ambient romàntic, i la pluja, que ha estat present durant tot el dia, ha ajudat a fer-lo molt més entranyable! 

Hem passat per zones amb molts petits cursos d’aigua, petits rierols que cal creuar sobre ponts improvisats amb taulons de fusta o, senzillament, saltant-los de pedra en pedra. Seguim per una zona boscosa on, de tant en tant, ens hi sorgeixen petites explotacions agrícoles. És una terra rica, però alhora és pobra en població. Uns petits i rústics llogarets que, un a un, van configurant un extens rosari d’indrets que, intermitentment, aniran omplint-nos els quilòmetres del cami fins a Santiago.

Així, i després de passar per As Paredes i Vilei, arribem a Barbaledo un indret documentat des del segle X, on trobem l’església romànica dedicada a Santiago, datada al segle XII, que se’ns presenta imponent davant nostre. Ens endinsem en el temple i aconseguim el nostre primer petit tresor. Ja tenim un segell al nostre Carnet del Pelegrí! Ja ens falta menys per assolir la Compostel·la!

Hem passat per davant de la Font del Pelegrí, amb la imatge del Pelegrín, la que fou la mascota de l’any Xacobeo de 1993. Està molt deixada i bruta, no creiem que sigui cap gran atractiu turístic.

I hem seguit camí, i hem trobat més rierols i més aigua que, encaixada en una frondosa vegetació, ens ha fet el trajecte quelcom més que una simple caminata. Castanyers, roures, pollancres, saücs, alisos, ... fan que l’esforç esdevingui un plaer.

Finalment hem arribat a Brea, el punt més alt del dia d’avui, 663 metres i, a partir d’aquí tot és baixada!, ens han dit els profes! Però no és així, aquestes muntanyes són un constant de pujar i baixar! Però tenen raó, fins a Portomarín tot és baixada, ja que es troba a 387 metres d’altitud.

I arribem a la fita que ens indica que només falten 100 quiomtres per arribar a Santiago, i ja hem fet els primers 15! Ja ho tenim, ja estem arribant a la plaça del Obradoiro!

Passant a la vora de Mirallos, hem vist l’església dedicada a Santa Maria, que l’any 1790, es va traslladar -pedra a pedra- des de Ferreiros. Es tracta d’un petit temple, envoltat pel cementiri, on destaca l’impressionant timpà bilobulat, que presideix la seva façana.

I sota la pluja, entrem a la zona del Vilachá, amb uns espais més amplis, amb verds prats i bestiar pasturant! I quasi estem, Portimarín està davant els nostres ulls, només cal travessar el pont, de 350 metres, sobre el Miño i ja hi serem!

Un brusc descens per la carretera ens porta fins la vora de l’embassament de Belesar què va submergir l’antic Portomarín que, puntualment i en moment d’aigües baixes, emergeix resistint-se a morir en l’oblit!

Ja està, i malgrat la pluja i el fred, ja hem arribat a Portomarín, primera etapa superada!

Gina, Gregori i Jordi

Equip Camí del Roseta 2019